CRÒNIQUES I REPORTATGES
A l’Emma només li preocupava que li caiguessin els cabells. Tenia una cabellera llarga, que li arribava fins al cul, i li agradava lluir-la. Per això, quan per culpa de la quimioteràpia va quedar-se calba, va plorar com mai: per què li havia de passar això a ella?
“És terrible, m’odio, no m’agrada el meu cos. ¿Com puc fer-ho, per vomitar tot el menjar i controlar la gana a l’escola?” És la pregunta d’una adolescent a la xarxa, en una de les moltes pàgines que fomenten els trastorns alimentaris. Aquest tipus de comentaris omplen blogs, pàgines web i xarxes socials on usuaris, la majoria adolescents, els comparteixen sense cap control
Un pis al centre de Barcelona i molt bé de preu: una ganga enverinada. La Bea reconeix que va pecar d’innocent quan el va comprar el novembre del 2016. Poc s’ho pensava que just a sobre hi havia un narcopís, on moltes persones van a buscar droga
Per a la Noemí, la seva pròpia història pot ajudar a tirar endavant altres adolescents: ella és una noia gitana de 20 anys que viu a la Mina. Ha estudiat un cicle formatiu de sociosanitat i un curs d’educadora: “Jo he estudiat i, com que soc del barri, puc animar els joves a fer-ho”
Les formes de protesta són moltes i molt diverses, i si alguna cosa ha sortit del Procés ha estat la capacitat de fer realitat manifestacions i mobilitzacions de tota mena, marcades especialment pel civisme i el pacifisme
Els bars del polígon de la fàbrica de Martorell debaten sobre la vaga convocada en contra de la setenència als líders independentistes en una jornada tranquil·la: la prostesta, a ells, els queda lluny
Eva Bach, pedagoga, mestra i escriptora, i Montserrat Jiménez, professora de secundària, han elaborat un material educatiu pensat per treballar les emocions de por, ràbia, incomprensió i tristesa que els atacs terroristes han deixat als joves catalans.
“Em dic Zeynabu Said Xixons, el meu pare és saharaui, la meva mare catalana i jo vaig néixer a Manresa”. Ho repetia tot seguit i ràpid ja de ben petita, cada vegada que algú li preguntava: “I tu, nena, d’on ets?”. Si només responia “de Manresa”, aleshores l’interlocutor no acabava d’estar convençut amb la resposta
"ÉS LA NOSTRA OBLIGACIÓ REPETIR QUE L'ISLAM NO ÉS TERRORISME"
“Els atemptats en nom de l’islam ens fan més mal als musulmans, perquè utilitzen la nostra religió, que significa pau, per matar”, deia afectada Fatima Maati, una de les manifestants de la concentració que la comunitat musulmana de Catalunya va convocar ahir a la tarda a plaça Catalunya i a la Rambla de Barcelona
Les guerres, els desastres naturals, els atemptats, generen traumes col·lectius que marquen i defineixen una societat. Les desgràcies que acumula i la manera com s’hi enfronta permeten d’entendre-la. Ara fa un any els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils van colpir Catalunya, que ha hagut de fer-hi front, preguntar-se’n el perquè i reaccionar a les morts que hi van deixar
ENTREVISTA
"L’ultradreta es fonamenta en la dificultat d’empatitzar amb els altres, perquè posa al mateix sac un col·lectiu i el culpabilitza de tots els problemes. Ara, com que l’antisemitisme ja no és moda, va en contra de l’islam, i sí que té èxit"